Les barres de coure tenen una resistència més feble a la deformació i són més fàcils de formar. El color original del coure és taronja-groc o rosa-vermell, però quan s'exposa a l'aire, s'oxida fàcilment a porpra, d'aquí el nom "barra de coure porpra". Les barres de llautó, un aliatge de coure-zinc, reben el seu nom pel seu color groc. Les barres de llautó són estèticament agradables, tenen una bona conductivitat elèctrica i tèrmica, bones propietats mecàniques, bona resistència a la corrosió en aigua dolça, aigua de mar i l'atmosfera, són fàcils de tallar i polir, tenen una bona soldabilitat i tenen un preu raonable. S'utilitzen àmpliament en la fabricació de components conductors, tèrmicament conductors i elàstics, ferreteria i materials decoratius. En processos no-de mecanitzat, les barres de llautó són generalment superiors a les de coure.
La conductivitat elèctrica i tèrmica de les barres de llautó no és tan bona com la del cable de coure. Pel que fa a la duresa, les barres de coure són menys dures que el filferro de coure. Tant les barres de coure com les de coure morat tenen els seus avantatges i desavantatges, però els seus punts forts també difereixen, afectant la vida de les persones a través de les seves diverses aplicacions.
El llautó i el coure morat tenen diferents colors i qualitats. La diferència de color és immediatament evident. És més dur que el llautó i els seus pesos són similars. El coure pur, també anomenat coure vermell, té una densitat de 7,83 g/cm³ i un punt de fusió de 1083 graus centígrads. Posseeix una excel·lent conductivitat elèctrica i tèrmica, així com una excel·lent resistència a la corrosió. El llautó, amb una densitat de 8,93 g/cm³, s'utilitza per a mànigues mecàniques. El llautó és més resistent al desgast-que el coure pur.
